L'expressió casa meva (o casa meua), tot i que es fa servir sense determinant i amb el possessiu al darrere del nom, té un significat específic: 'la casa on visc, on m'estic' i pot aparèixer en posició de subjecte, atribut o complement verbal. Per exemple: 

Casa teva és més gran.
Casa nostra és casa vostra. 
Vam anar a casa seva.

En l'oració La teva casa és més gran, el sintagma la teva casa pot fer referència a la casa que posseeixes, que has construït o dibuixat, i no necessàriament només a la teva llar, mentre que l'oració Casa teva és més gran sí que, generalment, s'interpreta com 'la teva llar'. 

A més a més, l'expressió a casa (meva), a casa teva, etc., pot significar 'els de casa meva/teva, la meva/teva família'. Per exemple:

A casa (meva) som del Barça, però a casa seva són de l'Espanyol.

L'ús de casa sense possessiu, precedit de les preposicions a, de i, menys freqüentment, per, és habitual sempre que pel context quedi clar de qui és la casa de què es parla. Per exemple:

Si no et pots concentrar, plega i ves-te'n a casa. ('a casa teva')
La meva àvia no surt de casa. ('de casa seva')